arranvespre, un radical
fer-se-camí,

te'l vas obrint
amb el llaurar cranial d'un son,

a bastament, a bastament,
com més t'hi aboques més s'endinsa, i
ni els esvorancs
de les roques del vell quadre
ni aquest tallant tan fred
arriben
a endinsar-se tant,

tu no desdubtis,
tu no desafectis,

la darrera hora, o la seva mort diferida,
t'obtenebra,

subjectada per flames
a la mucositat del coll,

mentre ell vessa, ell desa
els teus pòsits de vi,

i és que a fora un peix — multiplicat
dins la farina —
es va forçant

en el seu dau
rar,

llenques de pàtina,
or d'abast.

Aus: Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle.
Hrsg. v. Manuel Guerrero. Barcelona: Empúries 2001

Arnau Pons    19.03.2009